El sòl és una riquesa que no la valorem suficient. Creiem que, com l’aire i l’aigua, sempre serà aquí i sempre es renovarà, però en realitat no és així.
La realitat és que la sobreproducció d’aliments, els productes químics i l’escalfament del planeta estan fent que el sòl cada vegada ens doni menys recursos i que tinguem menys biodiversitat. Segons l’ONU, només la salinització del sòl destrossa cada any 1,5 milions d’hectàrees de terres agrícoles. La humanitat no és conscient que un 95% dels aliments que es consumeixen en el planeta provenen del sòl.
L’agricultura i ramaderia no només pateixen el canvi climàtic, també contribueixen a la seva existència amb un 11% de les emissions globals de gases d’efecte hivernacle.
La pressió per a poder alimentar a tota la humanitat és cada vegada major, si tot continua igual, per a 2050 necessitarem produir un 60% més per a poder proveir a totes les persones. Aquesta dada es contradiu amb la pèrdua de capacitat de producció cada vegada més notòria a causa dels factors comentats anteriorment.
Cal donar-li un gir dràstic als sistemes alimentaris actuals, s’han de fer més sostenibles i trobar la manera de continuar produint en situacions crítiques com les d’ara i les futures.
Per a poder dur a terme aquest canvi es necessita l’ajuda de tota la població, però la política ha de començar a realitzar inversions per a poder fer recerques i acabar desenvolupant una agricultura 100% orgànica que cuidi del sòl. També les institucions científiques, que poden aplicar projectes i noves idees perquè els que cuiden del sòl puguin dur a terme una bona pràctica agrícola.
Actualment, ja s’està posant en marxa estratègies i accions per a poder fer front a tot el que el futur ens oferirà que, avui dia, no és molt sòlid.
Referències:
