Aliments barats preparats, són fàcils i estan bons. Però, i si posem l’impacte sobre la nostra salut, sobre la naturalesa i la despesa sanitària derivada d’aquest producte dins de la factura?
La cosa canvia. La factura sanitària, climàtica, ambiental i social provocada pel menjar ultra processat i la carn industrial és estratosfèrica. I aquí hi ha una idea que pot aconseguir que allò barat i fàcil canviï de costat i ho acabi sent lo ecològic lo saludable.
El 1990 no hi havia cap estat dels Estats Units amb un índex d’obesitat per sobre del 20%. Avui no n’hi ha cap que ho tingui per sota. Quelcom semblant passa amb la diabetis, les intoleràncies o fins i tot el càncer.
Un estudi del sistema de salut britànic va concloure que, si els ciutadans reduïssin el consum de carn a 3 vegades per setmana evitant els ultraprocessats i la carn vermella, es podrien evitar 45.000 morts anuals al país i estalviar 1.200 milions de despesa sanitària cada any. El que és barat ens està sortint molt car a tots. Per això la Unió Europea està debatent una nova normativa:
– Els sistemes Alimentaris Sostenibles
– Lleis per reduir l’ús de pesticides
– El malbaratament d’aliments
– Les emissions d’efecte hivernacle del sistema alimentari
– Incrementar el benestar animal
– La biodiversitat dels cultius
– Implementar etiquetats que reflecteixin tot això
– Fomentar la compra pública verda
– Intervenir a tota la cadena alimentària de principi a fi.
Aquesta proposta podria implicar, entre altres coses, començar a introduir les anomenades externalitats negatives, és a dir, els efectes perjudicials d’un producte per a la salut, les condicions laborals i socials de la població i el medi ambient dins del preu i alhora donar suport des de les institucions a través de regulacions especials, suports i exempcions fiscals al MENJAR SÀ, ECOLÒGIC, REGENERATIU I DE PROXIMITAT. Per aconseguir que allò barat, fàcil i còmode canviï de costat i aconseguim crear entorns alimentaris saludables i sostenibles en què el més probable que em dugui a la boca, si m’entra gana per preu, facilitat i disponibilitat no sigui alguna cosa que ens surti cara a tots. Allò que no emmalalteix i destrueix el nostre patrimoni comú, sinó el contrari. La regulació dels sistemes alimentaris sostenibles és urgent, és necessària i ens beneficia tota la societat.
Hi ha una autèntica batalla. Imagina’t quanta gent hi ha interessada (Nestlé, Pepsico, CocaCola, Danone, Unilever, Mars, Mondelez…) Però és una batalla que podem guanyar si fem suficient soroll. Espanya assumeix el segon semestre d’aquest any la presidència de la Unió Europea i té l’oportunitat de fer un pas endavant ambiciós per fomentar l’alimentació sostenible i saludable. O també es pot quedar a mitges i no fer res. Hi ha una carta oberta a la qual s’estan sumant entitats de tota mena per incrementar la pressió. Accedeix a l’enllaç i firma!
Bibliografia: Javier Peña (Hope)
